Dislàlia:

Dificultat per pronunciar correctament alguns sons de la nostra llengua. Pot ser aïllada quan es tracta d´un fonema o múltiple quan es tracta de grups de fonemes. Es poden deure (tot i que es poden presentar sense aquestes alteracions):

• a una alteració en algun òrgan que participa en la parla (falta de to i mobilitat a llavis i llengua, tel lingual curt…)
• a un mal hàbit (succió digital o ús de xumet o biberó a una edat que no es recomana fer-los servir)
• respiració bucal
• deglució atípica

Retard de la parla i del llenguatge:

El retard de la parla és un desfàs en les conductes lingüístiques del nen respecte a la seva edat cronològica (no pronuncia bé sons que per edat hauria de fer). En el retard del llenguatge aquest desfàs es produeix a nivell de pronunciació, de construcció de frases i d´aprenentatge i ús del vocabulari.

Depenent del nivell d´ afectació parlem de retard de llenguatge lleuger, sever o greu.

 

Trastorn fonològic:

Dificultat per pronunciar sons de la nostra llengua degut a una mala discriminació auditiva (no reconeixem els sons d´altres acústicamehnt molt semblants i els triem malament, tot i poder millorar per imitació). Els errors en la parla poden ser fluctuants. L´alteració en aquest cas es deu a com percebem els sons.

 

Trastorn específic del llenguatge (TEL):

Trastorn del neurodesenvolupament que afecta al llenguatge oral (expressiu i/o receptiu) en el context d’ un desenvolupament normal en altres aspectes. Presenta afectació:

• a nivell fonològic (omissions i sustitucions de fonemes)
• semàntic (vocabulari pobre i dificultats d´accès a les paraules)
• morfosintàctic (dificultats en ús de temps verbals, nexes funcionals…, reducció i desorganització de la sintaxi. Problemes de concordança. Frases molt simples )
• a nivell de comprensió i d´ús del llenguatge.

Repercuteix en les relacions socials i aprenentatge . Es dóna en absència de trastorns neurològics, retard mental, trastorns de conducta i deprivació ambiental.

 

Alteracions en la lectura i l´escriptura:

La dislèxia és un trastorn de l´aprenentatge de la lectura i l´escriptura, de caràcter persistent, que es dóna en nens que no presenten cap alteració a nivell físic, psíquic ni sociocultural. L´origen està en una afectació a nivell de neurodesenvolupament.

Les persones amb dislèxia tenen dificultats per:

• denominar lletres
• fer rimes
• per analitzar i classificar sons
• la lectura i l´escriptura es caracteritzen per omissions, sustitucions e inversions. Això fa que hi hagin dificultats de comprensió.

La disortografia és un trastorn que afecta a l´escriptura i que es manifesta en la capacitat per escriure paraules de forma adequada. Les persones afectades fan moltes faltes d´ortografia, tot i que hagin estudiat les normes una i una altra vegada. Moltes persones amb disortografia presenten dislèxia.

Aquest trastorn es presenta sense que hi hagi alteracions a nivell físic, psíquic ni per un mal aprenentatge de l´escriptura.

 

Disfèmia (tartamudesa):

És un trastorn de la fluïdesa de la parla. Es caracteritza per la constant repetició de sons, síl.labes o paraules. Això dificulta el ritme de la parla. Es pot donar per la presència de trastorns de la lateralitat, trastorns neurològics o psicològics.

S´ha de diferenciar de la disfèmia evolutiva: en aquest cas el nen pot tartamudejar perquè el seu pensament va més ràpid que el llenguatge que té per edat. És freqüent fins als 5 anys.

 

Sistemes de comunicació alternativa (autisme, paràlisi cerebral, afàsia i síndrome de Down):

Els sistemes alternatius de comunicació s´utilitzen quan la persona no és capaç de desenvolupar un llenguatge oral. S´utilitza per a què pugui comunicar-se amb l´entorn i pugui expressar les seves necessitats. Això augmenta la seva autonomia i autoestima.

Aquests sistemes utilitzen pictogrames. Fem servir el sistema PEC.

Deglució atípica:

És el manteniment de l´alimentació infantil, en la que la llengua es recolça          entre les dents per empassar el menjar.

Pot ocasionar:

• alteracions en l´implantació de les dents
• alteracions en la posició de la llengua (això comporta dificultats en l´articulació d´alguns sons, com ara la s )
• paladar ogival
• manca de segellat de llavis
• manca de força en els músculs que intervenen en la masticació d´aliments.

Respiració bucal:

Tenir l´hàbit de respirar per la boca enlloc del nas pot comportar:

• manca de segellat de llavis
• avançament de la llengua
• baveig
• paladar ogival
• deglució atípica
• dificultats en l´articulació d´alguns sons ( com la s o la rr )

Aquest hàbit es pot donar com a conseqüència d´una alteració orgànica (com     ara carnots o per tenir unes amígdales molt grans ).

Disfonia:

És l´alteració en la veu deguda a un trastorn funcional u orgànic de la laringe. Quan hi ha un sobreesforç en el comportament vocal es poden crear lesions com: nòduls, pòlips o edemes.

Hem de treballar la respiració, relaxació e impostació de la veu.