És el nivell òptim d’un esportista per a l’execució en una competició, quan diem que l’esportista està a punt per entrenar o competir. L’activació serveix a l’esportista com a estímul i força motivant per donar una resposta adaptada a la situació. És la combinació d’alerta, increment de l’atenció, la força i intensitat de la ment per nivells suficients d’estrès i ansietat, juntament amb la preparació física.

L’esportista ha de buscar l’estrès competitiu, aquest equilibri psicològic que no provoqui un estrès entre el que l’esportista percep que li demanen i el que ell percep que són les seves capacitats per aconseguir-ho.

I també, tots necessitem un cert nivell d’ansietat per dur a terme una tasca. Aquest nivell pot variar d’una persona a una altra i, per tant, cal determinar el que millor correspongui. Si el nivell és massa baix, potser no pugui desenvolupar la tasca, a causa de no estar suficientment motivats. Si permetem que la nostra ansietat escapi al nostre control i vagi més enllà del nivell òptim, experimentarem problemes que resultaran molt difícils de controlar, donant lloc a desequilibris i disfuncions.

Canvis que poden generar una elevació a l’activació.

Jorge Catalán Peña

Psicòleg del CPA

 

PSICOLÒGICS FISIOLÒGICS COMPORTAMENTALS
-Preocupació.-Disminueix atenció.-sense control per fluctuar l’atenció.-sentiment d’aclaparament i confusió

-No sentir control.

-Incapacitat per pendre decisions.

– …

-Augment de la pressió sanguínia.
-Major Sudació.
-Increment de l’activitat cerebral.
-Dilatació de les pupil·les.
-Increment dels nivells de respiració.
-Increment de la tensió muscular.
-Increment de sucre a la sang.
-Increment de la freqüència de micció.
– …
-Ràpids moviments amb el peu.

-Increment del parpelleig.

-Badalls repetits.

-Tremolors.

-Caminar d’un costat cap a un altra.

-Mossegar-se les ungles.

FacebookTwitterGoogle+Compartir